La natura com a mestra

Els aprenentatges també sorgeixen de tot el que passa a l’exterior i els dies de pluja són una bona oportunitat per conèixer i descobrir quins són els canvis que es produeixen en el nostre dia a dia.

Aquesta setmana, després d’uns dies de pluja, sortim al pati amb curiositat. Els infants s’aturen a observar els bassals que han aparegut a terra i miren com l’aigua s’hi acumula i com les botes deixen petjades sobre el fang. Alguns s’atreveixen a saltar-hi dins, d’altres hi posen les mans per agafar el fang que s’acumula o hi llencen petites pedres per veure què passa. Cada gest és una descoberta que envaeix els seus sentits: el so de l’aigua quan cau, la sensació de fred a les mans, el canvi de color de la sorra quan està molla...

L'educadora acompanya des de la presència, posant paraules a allò que succeeix: “L’aigua va caure del cel i s’ha fet una bassa”, “La terra està molla”, “Quan trepitgem, queda la petjada del peu”, etc. Sense presses, els infants observen, experimenten i es relacionen amb un entorn que ha canviat, ampliant la seva mirada sobre el món que els envolta.

A través d’aquesta vivència, els infants connecten amb la natura i construeixen aprenentatges a partir de l’experiència directa. La pluja esdevé una oportunitat per sentir, explorar i comprendre, transformant un dia aparentment gris en una font rica de descobertes i significat.